amb la vista posada als pròxims cinc dies de festa com un nàufrag que albira una illa a poques braçades. Sí, seria ben bé això. Estirar-me a la sorra panxa enlaire, obrir els braços, esbufegar i encegar-me pel sol, però sentir-me salvada. Viva. I tot l’esforç haurà valgut la pena. Segur que hi haurà una palmera amb cocos per poder-me alimentar durant dies. La resta m’és igual perquè només hi seré jo, i hauré assolit l’objectiu. No, no caldrà res més.
-
Filed Under
Comments (2)
Avui m’han pres aquest somni també i hauré de treballar divendres, però em sembla que a tu et fa més falta aquest descans que no pas a mi, així que ja va bé. Gaudeix-ne i descansa.
XeXu, malgrat la feinada que s’escampa sobre la taula crec que estic aconseguint descansar: gràcies! :) i igualment amb els dies que et deixen!