només volia dir que les hores se’m fan curtes i els dies passen massa ràpid. Sembla com si fos ahir que ens banyàvem al mar. Avui, però, ja hem d’encendre la calefacció per començar a notar els dits dels peus. I, la veritat, és que tot segueix igual. El ritme de les coses quotidianes s’agafa ràpid i és (quasi) impossible de perdre. Veig menys als amics i passo llargues hores amb autors que publiquen a revistes especialitzades: m’intenten inculcar marcs teòrics i possibilitats d’experiments empírics. Ho subratllo tot pensant-me que és important.
no, no ho és tant.
Comments (3)
Ho intenten però veig que no ho aconsegueixen. Tant de bo tinguéssim una llar de foc, d’aquelles en les que els espetecs són la música de fons…
Si et dic que fins fa quatre dies pensava que estàvem a principi d’any… de veritat, eh, tenia la impressió que quedava un món, i de sobte, som a novembre! Mareta… tu pren apunts, que per alguna cosa servirà!
AlegriaDeLaHuerta, amb llars de focs a la vora tot seria diferent ;))
XeXu, ja pot ser, els calendaris són molt traïdors! ho faig, ho faig!