m i t j a n i t

que plogui o faci sol, això és igual, encara que siguin dies de festa. Perquè el meu lloc preferit és aquell racó del sofà on hi ha tants coixins i es poden menjar crispetes sense embrutar-ho tot. La persiana abaixada i les cortines posades. No sé ni si encara és de dia. Allò que importa és tapar-me amb la manta i canviar de canal compulsivament, fins trobar aquella escena memorable del cine que em faci plorar o riure o, potser, pestanyejar. I no em caldrà desconnectar el telèfon: saps que mai truquen. A la petita tauleta hi haurà de tot i no em caldrà moure’m. Mai més.

Tweet