et passes mesos amb rutines que t’esgoten i no et deixen pensar amb claredat. Potser voldries fer una altra cosa, canviar-ne moltes, però els minuts passen ràpid i els dies s’escolen sense poder-hi fer res. I llavors arriben aquells dies de calma on tot s’alenteix i et pots permetre el luxe de seure al sofà i veure com el temps passa per davant teu. És en aquest instant quan t’adones que ara que en tens tampoc l’aprofites, cosa que encara et posa de més mala llet. Com quan treus la roba de la rentadora i aquell jersei que et vas comprar blanc és cada cop més gris. Cada cop que el trec me’l miro i m’entristeixo una mica més: ell tampoc no pot evitar de perdre’s una mica més cada dia.
-
Filed Under
Comments (3)
No sé si són els temps que corren o què serà, però jo també em sento entre colors indefinits i em costa molt veure què haig de fer per revitalitzar-los, a ells, a mi, a l’ambient…i aleshores parlo de serps i cavernes… ai, de mi! Bones festes, Mitjanit!
És molt difícil escapar-se de la desídia i de les rutines. S’hi ha de posar molt de la nostra part, i la veritat és que acabem sucumbint. De vegades ens hi conformem. Però pensa que si no és així, només hi ha una possible solució: deixar de lamentar-nos i posar-hi solució.
Grocdefoc, estic d’acord que sembla com si la caverna encara la tinguéssim sobre els nostres caps… però ja se sap que una cova sempre té una sortida que es correspon amb l’entrada, la qual cosa facilita molt la feina ;)
XeXu, sí, ja ho sé, sóc una derrotista… sóc de solucions fàcils i camins rectes, ja ho saps! però ho intento i, a vegades, en surto victoriosa :)