i recuperar aquella sensació de tornar a estar a casa un cop tancada la porta. Com quan retornes a aquell lloc que vas habitar fa temps i al girar el pany les frontisses se’n ressenten. Veus com llençols que havien estat blancs cobreixen els pocs mobles que hi queden. El terra cruix i deixes petjades al passadís per culpa de la pols que s’hi acumula. Hi ha records que encara pengen de les parets i d’altres que van quedar oblidats en un calaix. Però tot està tal i com tu ho vas deixar, i tornes a notar el mateix caliu d’abans de marxar que et reconforta i et convida a quedar-t’hi. Intentes moure les persianes per tal que l’última llum de la tarda hi entri però ja no funcionen. Però la llum, tossuda, s’escola per les petites escletxes que hi troba. I la mires de reüll, asseguda al terra, pensant en tornar.
-
Filed Under
Comments (6)
Els espectadors de la teva obra esperem que el teló pugi. Ens ha semblat veure uns moviments i s’intueix l’espectacle de qualitat al que estem acostumats, però volem que el maleït teló s’acabi d’alçar del tot, no volem estar mirant per sota, a veure què hi ha.
Bentornada. I ben enyorada.
Que bé que la llum s’escoli i que bé que hi hagi petjades.
Crec que serem molts els que ens alegrarem que tornis. Demà ja despassaràs les cortines.
Bentornada,benvinguda una altra vegada.
Nostàlgia, en diuen…
Que bé que tornis :)
xexu, jo (mig) arribo i tu et prens un descans?! quin món… cuida’t! i gràcies :))
baraula, encara estic apamant el terreny, que el tenia ben oblidat, però espero poder-hi (re)entrar del tot. gràcies :)
ò, una mica sí ;)
joanaina, què bé sentir-ho! i que hi siguis! :))
Ei,. ja anava sent hora de tronar-te a llegir, no?, la pròxima no ho faiges tant llarg, adeu petons.