sento els crits dels nens al carrer a través del balcó i intueixo les seves corredisses. Sembla que esgotin els últims moments de diumenge, però ja deuen tenir vacances. Jo sí que les esgoto atrapant tot l’aire fresc que pugui per guardar-lo a l’habitació i no passar calor a la nit. Però no ho aconsegueixo. Així que rego les flors que ens alegren el balcó des d’ahir i miro que alguna gota d’aigua em caigui als peus: confiava en què ho fes la pluja que s’havia anunciat tota la tarda, però sembla que ha passat de llarg. Com el diumenge.
-
Filed Under
Comments (4)
La pluja no ha passat de llarg per aquí, però sí que ha passat de puntetes. I em temo que l’únic que portarà serà més calor.
Pel barri barceloní del Clot-Camp de l’Arpa ha passat també de puntetes i durant el preludi del plugim ha circulat un aire fresc molt agradable. Ara, ja, ni rastre.
Aquí ni de puntetes va passar… Jo també rego les flors amb aquesta il.lusió, tot i que de vegades, en comptes de esquitxar-me el dit esquitxo vianants despistats xD
Els temps passa… només cal atrapar-lo, segrestar-lo i no deixar-lo fugir ;)