vam ser puntuals a la cita però ens van fer esperar, com sempre, en aquella sala plena d’un ambientador de fragància horrible. Va valer la pena per poder passejar-se entre aquelles quatre parets que aviat seran nostres. Un reguitzell de números ens ha estat perseguint des de llavors fins a topar-nos amb el d’avui: el que sortirà a les cartes que ens deixaran a la bústia. Sempre que he pensat en fer una llar d’una casa m’he imaginat ecrivint el meu nom en una bústia i posant cerveses a la nevera. Aviat podré deixar d’imaginar-m’ho.
-
Filed Under
Comments (5)
:)
Que bé! Ja us queda poc!
:)))
i les birriques… de quin color són? ;P
Jo penso en les cortines. El dia que posi cortines serà una llar. Que bé tenir-ho tan a prop, no?
Ei, no eres tu la que comptava en mesos? Avui faig 375 mesos. M’ha fet gràcia comptar-ho. Si no eres tu, perdona…
enhorabona!! :)