m’agradaria poder gaudir d’un plat de fruites vermelles, ara que ve la calor, i deixar tots els pensaments sota la taula de qualsevol terrassa amb cervesa fresca. De moment, però, arrossego encara la bufanda. L’únic que em salvarà d’aquesta tarda és resseguir les línies blaves del tercer carril per sota l’aigua. Allà és impossible pensar. Només et centres en no topar amb ningú i en no empassar-te aigua. I en no enfonsar-te.
-
Filed Under
Comments (4)
Massa metàfores en això de la piscina. Centrar-se en no enfonsar-se. Ja és això la vida, de vegades.
Només dius? et sembla poc?
Talment com diu en Xexu, la vida s’assembla a una piscina :)
Petonet!
Ara no t’enfonsis, eh? Que demà és divendres i aquest cap de setmana podries gaudir de la birreta i la cervesseta ;-)
Jo avui m’he menjat un plat de maduixes ben roges,però m’enfonso sovint, m’enfonso.