una de les coses que em fan posar més nerviosa és veure passar set trens cap a l’hospitalet des d’una andana barcelonina un dimecres a la nit. I buits. Encara no han entès que la gent de l’hospitalet agafa poc el tren i molt el metro. Per culpa d’aquesta mala previsió ahir vaig començar a sopar a un quart de dotze de la nit. Una dona gran seia al meu costat i maleïa la companyia ferroviària cada cop que per megafonia n’anunciaven un altre per la via dos. Sospiràvem alhora. Ella va començar a remenar dins la seva bossa i jo estava a punt d’arribar a la pàgina quatre-cents del meu llibre. I el miracle va arribar en forma de tren quan ens vam mirar a punt d’encetar una conversa plena d’insults. Les dues vam arribar bé, gràcies.
-
Filed Under
Comments (2)
quanta raó amb això dels trens de l’hospitalet.
i que freda que és l’andana de catalunya. la de sants ara almenys té més llum. potser la que més m’agrada és la d’arc de triomf.
al tren s’hi llegeix molt bé quan esta buit o al menys estas assegut… sino es bastant infernal.