quan no puc parlar-te és quan més coses et voldria dir. I quan tinc més coses que voldria ensenyar-te i més motius per abraçar-te. Coses que passen. Avui també enyoro les tardes de cafè i croissants de xocolata. Menció a part per les trucades de nou minuts sense dir res de substancial. Fins i tot, trobo a faltar coses que no hem tingut ni compartit. Potser és per l’esperança de descobrir-les junts. Sort que arribes amb el divendres.
-
Filed Under
Comments (3)
La veritat és que no he sabut mai què et passava, què t’afligia, però dius que ve el divendres? És això el que sembla que és, una tornada? Si ho és, me n’alegro molt, de veritat, si tornes a somriure, serà una grandíssima notícia. I si no encerto res, almenys somriu pensant en aquest pobre lector, que no s’assabenta de res.
Aguanta! Només queden dos dies! XD
Que vinc que vinc!!!! 1 besito amor!!