he obert la porta a un home de cabells blancs que portava una bossa de plàstic a la mà. Demanava la voluntat amb veu rogallosa. S’han obert altres portes i ha repetit la mateixa frase. Ha aconseguit algunes monedes i tres minuts de conversa en els que s’ha parlat de la crisi econòmica que no abandona a ningú. Eso es lo que hace la ambición, deia. Des de l’espiell l’he vist allunyar-se i després han sonat altres timbres d’altres portes. Però no m’he quedat a veure si l’obrien.
-
Filed Under
