m i t j a n i t

s’il·lumina la cuina només amb la llum de la nevera, però les ombres arriben fins al menjador. Buido una ampolla d’aigua sense tancar encara la porta i m’adono que plou. Amb una empenta la cuina es queda a les fosques i amb una altra obro la finestra. Algunes gotes s’escolen cap dins, porugues, i les recullo amb els dits. Els núvols diuen que encara plourà molt més, així que surto al balcó i obro el paraigua. Dues caderneres m’ho agrairan.

Tweet