després de tot un dia entre reixes en notes tant l’opressió que ni tan sols t’ofegues. Només deixes de respirar. El soroll de les portes que només s’obren si s’ha tancat l’anterior, amb eterna lentitud, i el de passos arrossegats per passadissos sense final. Ens podrien ben deixar aquí a dins, avui, si no signem un paper o no trobem algú que ens reconegui com a no residents. I llavors si que notaríem la falta d’aire.
-
Filed Under
