caminar per una corda invisible a cent metres d’alçada i sense xarxa. Nedar tranquil·lament entre piranyes. Conduir un cotxe amb els ulls tapats i sense frens per carrils en direcció contraria. Banyar-se amb sals minerals i secadors de cabell endollats dins l’aigua. Menjar un pack sencer de iogurts sense mirar la data de caducitat. I tantes altres coses que fem sense pensar o sense recapacitar-hi. Potser no són tan visibles. Per això en diem viure, em sembla.
-
Filed Under
Comments (2)
Ho dius de veritat que fas totes aquestes coses? Llavors el que has estat fent fins ara no és viure, és sobreviure, i de pur miracle!
Si que fem coses inconcientment pensant que no ha de passar res i no és cert, a vegades sí que passa. Però noia… totes aquestes coses no les facis, eh? Que segur que no acabem bé…
Petons!