plàcida

Aquell dia vaig aprendre que ens extasia molt més
allò que ignorem que allò que sabem.

nedàvem com sempre, resseguint les línies del terra, respirant cada dues braçades, evitant els nens amb flotadors i els pares despistats. Vam perdre la goma dels cabells en diferents moments, va acabar al fons de la piscina, allà, a més de dos metres de fondària. I ahir va ser un dels primers dies que vam aconseguir agafar-la sense ofegar-nos. Ens vam regalar una migdiada a la gespa aprofitant l’ombra d’un pi i obviant tot allò que podria enterbolir-ho, i vam obtenir una tarda de diumenge tal i com hauria de ser sempre.

* llegint Tretze tristos tràngols Albert Sánchez Piñol

Post a comment | Trackback URI

Comments (2)

  1. Ferran wrote::

    Ho repetim aquest proper diumenge?? :)

    Dimarts, agost 12, 2008 at 20:10 #
  2. Litus wrote::

    Jo m’he llegit «la pell freda». M’ha agradat força. El llibre de contes, què tal?

    Divendres, agost 15, 2008 at 10:49 #
css.php