realitats

despertar-se acompanyada. Esmorzar croissants de pernil dolç i formatge a una terrassa on encara hi toca l’ombra. Caminar dos minuts i trepitjar la sorra calenta de la platja. Estendre la tovallola, tirar-hi la roba i girar les sabatilles del revés. Notar la fredor de l’aigua a les puntes dels dits i entrar-hi enmig de les ones. Submergir-te. Llepar la sal dels llavis i esperar que les gotes s’evaporin. Endormiscar-te. I despertar-se acompanyada.

Post a comment | Trackback URI

Comments (4)

  1. XeXu wrote::

    Sens dubte, el millor és llevar-se acompanyat, i si ho destaques, deu ser que per tu també és molt important.

    Diumenge, agost 3, 2008 at 15:01 #
  2. AlegriaDeLaHuerta wrote::

    Gran realitat la teva… m’he passat tot el cap de setmana esperant-ho i per quan ha arribat l’ombra ja estava sobre tota la platja. Potser el cap de setmana que ve??

    Diumenge, agost 3, 2008 at 19:05 #
  3. Jesús M. Tibau wrote::

    tot aixo fa olor de vacances

    Diumenge, agost 3, 2008 at 22:40 #
  4. cesc wrote::

    Això sona genial!

    Dimecres, agost 6, 2008 at 20:31 #
css.php