hi ha cançons que et posen els pèls de punta, notes que et llisquen galta avall saladament i versos que només de sentir-los els revius tan a prop que sembla que els toquis amb la punta dels dits. I ja es tracta d’això. A mi mai m’han fet falta videoclips per copsar el que les cançons em deien, però en tenia cintes de video ben plenes. Estaria bé retrobar-les, no haver-les perdut, no haver-les esborrat, i rememorar els pèls de punta abraçant coixins al sofà del menjador -encara amb paper a les parets.
m i t j a n i t
llançant paraules al buit
Comment (1)
De la música en si no cal que digui res, que ja n’hem parlat altres vegades, però m’ha fet gràcia llegir que tenies cintes de vídeo amb videoclips, jo també ho feia. Ai aquelles èpoques pre-internet…