m i t j a n i t

pensava en la volatilitat de tot plegat. En les dates de caducitat que a hores d’ara totes les coses, i persones, porten impreses. En la gran quantitat de cases antigues, patrimoni, que van a terra cada dia sense impunitat. En les modes passatgeres, supèrflues, que fan que cada any ens endinsem més en el passat. En l’estripar un paper, virolat, que embolica un regal fet a consciència. En les presses, injustificades, per arribar a llocs, desconeguts. En que tot va massa ràpid i no ho puc veure bé. Ni gaudir-ho plenament.

Tweet