Jo em vaig fregar la galta. Els pèls que m’hi creixien
em van confirmar que, efectivament, el temps passava.
ni tan sols cal mirar el rellotge ni clavar-se davant d’una finestra veient el moviment del sol. Notes el temps perquè pesa. I ja està. Perquè tens més espai, accions, persones, coses al darrera que al davant. I perquè perdre’l no significa anar més lleuger d’equipatge sinó més carregat de culpes. Només podem arrossegar-lo amb nosaltres i intentar que estigui content: així deixa de fastiguejar-nos. I punt.
* llegint El salze cec i la dona adormida Haruki Murakami
Comments (2)
Jo estic amb Kafka a la Platja. No sé que té en Murakami que enganxa. Però no va d’això el post… em sembla que els dies se’t fan molt feixucs darrerament. Espero que les coses millorin. Potser és moment de canviar de lectura. Pensa-t’ho.
Jo vaig llegit «Toquio blues». Esta prou bé. No em va semblar sensacional pero si un bon llibre que es llegeix ràpid i que no avorreix gens.
Que tal aquest que estas llegint?