quan mires enrere sempre tens ganes de marxar-hi per arreglar-ne quatre coses. Triaries altres camins, altres feines, altres amistats, altres camises. Per això mirar enrere és tan dolent. Però a vegades s’ha de fer, ja sigui en forma de trucada telefònica o de fotografies analògiques, i, qui sap, potser a vegades també val la pena.
-
Filed Under
Comments (2)
Suposo que a vegaes hem d’anar una mica enrrera per poder seguir endavant…
Sí, totalment d’acord. Mirar enrera és nostàlgia, dolor, errors, encerts, vergonya… però al cap i a la fi, sense tot aquell passat no tindríem el present que tenim ara ni seriem com som. Feliç present!!