D´on vens, on vas, qui ets i qui seràs?
aquesta nit m´ho he preguntat.
I és que d´aquí no vull marxar
m´agrada més que el més enllà.
fa tants anys que formen part de mi mateixa que sembla que no en marxaran mai. Suposo que per això ahir vaig gaudir-ne les dues hores en una permanent pell de gallina. Un concert on en vaig trobar a faltar algunes, però me’n van sobrar poques. I al final, després d’aplaudir, te’n vas a dormir sense son. Amb ganes de més. I t’aixeques cansada, sobretot pels anys, que sembla que pesin més. Però contenta. Molt.
* escoltant No vaig triar Lax’n’busto
Comments (4)
Amb la caiguda de Sopa de Cabra quan van cantar en castellà, Lax va passar a ser dels grans, i per mi, va passar a ser el més gran. Ara fa temps que els tinc abandonats, però sempre els recordaré amb estimació, i encara cantó amb ganes les seves cançons. És el mateix sense en Pemi? Suposo que no, però les cançons perduren més que les persones, això si.
Saps, tinc una espineta clavada perquè abans no era gens d’anar a concerts, i no els he vist mai en directe. Encara tenia esperances perquè la canalla de castellers encara escolten aquestes cançons i van a concerts, però amb la marxa d’en Pemi em vaig treure la idea del cap. Ho dius seriosament que canten ‘Pagès’ al concert? No m’ho hagués pensat mai. Aquesta cançó de vegades em ve i no puc evitar cantar-me la sencereta, perquè és completament increïble, diferent, especial. Encara m’ho repensaré, has fet que me’n vinguin ganes.
la veritat es que va ser un concert molt especial. primer de tot, per la persona que tenia al meu costat, i segon, perque veure als lax amb aquesta forma que tenen ara mateix es espectacular i en un lloc com l’auditori, encara més. els veurem algun cop mes aquest estiu oi? besitos.
Doncs només em queda agrair-te aquesta descoberta; dut de la mà per l’altra descoberta (les teves mirades…), m’he sentit com a casa a casa teva. Tornaré, d.