m i t j a n i t

Potser no hi ha res per explicar i tot sigui ple de baules de la cadena d’interesos
que ens ajunta a tots. L’espectador, la pantalla del televisor com un mirall.
T’hi veus reflectit quan s’apaga, a poc a poc.

els plans per una tarda de divendres s’esbaeixen amb una trucada telefònica. Mai no hi ha res del tot segur. I mentrestant es van formant les idees per altres tardes, altres moments i altres persones. Tot es transforma. Com ho pot fer una setmana. Com això que diuen que la vinent és santa… però només és la dotzena de l’any.

* llegint La matèria primera Francesc Serés

Tweet