el meu acte de rebel·lia número onze va ser fer-me un altre forat a l’orella. Sempre havia sabut que ho faria, i que seria a l’esquerra. Vaig aprofitar una sortida per fer fotocòpies per perpetrar-ho, sense el consentiment patern, i amb un volum de l’enciclopèdia larousse vaig entrar a la perfumeria. Va ser allà al mig, amb el taulell entre les dues, on vaig triar la meva futura arracada i la noia em va foradar l’orella com qui posa una grapa a un plec de fulls. Em va costar cinc-centes pessetes. Del preu de la fotocòpia no me’n recordo. I a l’hora de sopar vaig haver de sentir algun crit i veure alguns morros. Però d’això ja en fa tants anys que ni el meu pare recorda que ho vaig fer. Deu ser el costum. O que quan ens fem grans ja no ens interessen tant les nimietats.
-
Filed Under
Comments (4)
jeje cadascú es rebela com millor sap… encara portes l’arracada?
Papa, ara torno, vaig a fer fotocòpies… que bo!
Qué seria una vida sense detalls! A mi m’encanten
:*
Segur que encara se’n recorda, però ja deu d’estar més que acostumat :P