Ara bé, el futur sempre és incert. L’experiència m’ha ensenyat
que jo puc tenir els meus plans, però la vida té els seus.
t’aixeques al matí i vas a treballar. Passes per un carrer sense asfalt on hi ha un bar amb el vidre trencat i una cinta de la policia que t’atura a la porta. Et quedes sense cafè en un tren massa ple de gent que sempre és la mateixa. Camines al costat d’altres amb més pressa i esquives cotxes i bicicletes alhora. Comptes els segons que triguen els semàfors a canviar de color i dius el primer hola del matí al porter de l’edifici que fuma a la porta. I engegues l’ordinador, i obres el correu, penges la jaqueta amb la bufanda i tot és com sempre. Però amb menys cafeïna.
* paraules d’ Ishmael Beah
Comments (2)
Aquest primer cafè del matí no pot faltar, hauria d’estar prohibit. Bé el deus poder fer en un altre lloc, no?
M’agrada l’equilibri inestable entre els nostres plans i els que té la vida preparats per a nosaltres. L’eterna batalla ;)