a les quatre de la tarda m’he topat amb un aprenent de Rocky que escalava per els escales amb la caputxa del jersei posada, esbufegant, i només anava pel tercer pis. A l’arribar a baix he vist que estava tot ple de gent amb carpetes negres i grogues esperant els ascensors, pisos parells a la dreta, senars a l’esquerra, tots mirant impacientment els cartellets lluminosos: tres, u, zero. I de sobte en veig sortir l’aprenent de Rocky, la caputxa encara posada, concentrat però sense esbufegar. I ha anat cap a les escales, altra vegada, i les ha pujat amb esforç. Jo m’hauria quedat a animar-lo, però se’m feia estrany fer-ho sense una tovallola penjada del coll. Li he desitjat sort amb la mirada i he tornat a la feina. It’s the eye of the tiger.
-
Filed Under
Comments (3)
Estàs dient que pujava les escales en plan Rocky, i després baixava en ascensor per tornar a pujar? Una mica friki, no? Que se’n vagi a la Torre Mapfre, que potser amb un cop de pujar ja en tindrà prou.
I amb aquest fred! Ai pobre!
Jajaja, doncs si que et passen coses divertides, no? La gent està una mica malament… aish!
Una abraçada!