aquella espera al mig del passadís d’una facultat que no ha estat mai la meva em va fer resseguir les parets amb els ulls i llegir-me tots els anuncis del taulell de suro. Eren tots de cursos, festes, es lloguen habitacions i es busquen becaris. Però a mi el que més em va interessar va ser la forma que prenien tots aquells petits trossos de papers de colors que encara es sostenien amb una grapa. I com qui no vol la cosa vaig agafar el bolígraf que duia a la butxaca i vaig escriure un hola a un tros de paper groc. I després un altre en un de blanc. I anar fent. Em resultava divertit fer-ho i pensar què pensaria qualsevol dels qui ho arribés a llegir. Llavors vaig recordar les notes de la memoria. I les vaig entendre totes.
m i t j a n i t
llançant paraules al buit
