recordo els dies en que el resultat d’u més u era dos… ara massa sovint es trastoca en una infinitat de possibilitats que vegades més val no descobrir. Però també té la seva gràcia. És com mirar des d’un altre lloc, com un canvi de perspectiva en que l’esquerra esdevé la dreta i el sostre passa a ser part del terra. És curiós com pot canviar tot només per mirar-ho des d’un altre lloc. Simple. A cada grau de la circumferència hi ha una nova peça de la història, un detall, i a mesura que ens movem podem saber-ho tot. Només cal atrevir-se a mirar-hi.
Comments (2)
Comparteixo el que dius. Sempre és bo aturar-se i mirar les coses des d’un altre punt de vista, però tot i això, sovint, per moltes voltes que li donem a aquesta «circumferència» tornem al lloc on haviem començat sense una resposta clara. Hi ha fets que per molt que ho intentem segueixen sent incomprensibles. Però com bé dius, hem de trobar-hi «la seva gràcia».
Aquesta expressió només pot ser d’una persona molt reflexiva i pensativa :-)