he obert els ulls abans de les cinc de la matinada, de cop, espantada pel que acabava de veure. Conduïa un cotxe per una carretera sense llums a plena nit quan he topat amb un ciclista. Ha aparegut davant meu i no he pogut fer res més que emportar-me’l per davant. Just en el moment en que xocava amb la seva roda de darrera he obert els ulls, un instant, m’he vist al llit i he tornat a dormir. I al matí he pensat que té gràcia que en els malsons no sàpiguen que no tinc carnet de cotxe…
-
Filed Under
Comments (5)
Genial! (per un moment em pensava que era realitat)
A vegades penso que els somnis saben més que el que aparenten. Al menys vas tenir la certesa que aquest era impossible que passés.
Què bo !!! I sense carnet !!!
He trobat realment curiós això que expliques, jo em pensava que els somnis eren reflex de la nostra realitat més amagada, i mira, potser és que en realitat tens ganes de treure’t el carnet, o potser és que li tens por…
Com que ja hi ha qui d’això en viu, no seré pas jo qui em posi a interpretar d’altri, allò que mai he entès en ésser meu.
Mira, ves per on, Aina, m’acabes de fer venir un pensament. Serà molt controvertit, segur, però, ja que m’ha vingut, després el penjo.