un nen de menys de deu anys m’ha descobert que hi ha botigues que venen bosses de llevat de cervesa. Ell se’l pren per esmorzar, barrejat amb la llet i els cereals, i li encanta. Jo encara no l’he provat, però sé que la cervesa m’agrada. Quines coses de descobrir a les vuit del matí. En aquell moment només podia seguir asseguda al sofà, escoltant una llista de les monedes més extravagants del planeta i mirant les partícules de pols que volaven davant meu, minúscules i il·luminades pels primers raigs de sol que entraven per la balconada, recordant-me que era hora d’esmorzar.
-
Filed Under
Comment (1)
No m’imagino un nen de deu anys esmorzant llevat de cervesa! Tenia una amiga que se’l posava a l’amanida, com a un condiment més.
Recordo quan veia el caure d’aquestes partícules diminutes de pols que dius, i eren moments màgics!