cinc dies per fer tot
(o quasi tot)
el que no he fet en tot
(o quasi tot)
un any és massa poc
però la culpa és meva
(i només meva)
i per això m’emprenyo
(tant)
no val la pena:
com sempre,
segueixo perdent el temps…
-
Filed Under
m i t j a n i t
llançant paraules al buit
Comments (5)
A tots ens ha passat algun cop, a mi em passa molt quan he d’entregar un treball, per exemple, sempre ho deixo tot per l’últim moment.
Ànims i posa-t’hi de ple en aquests 5 dies que et queden (que dies són moltes hores!)
Volia dir:
(que 5 dies són moltes hores)
un petó!
Una meva companya de feina que sempre arriba tard, cada matí fa el mateix comentari: m’he adormit, segurament és que ho necessitava. I es queda tam ampla, tu!
;)
es impensable el q podem fer sota la pressió del temps…
Això de perdre el temps és relatiu; potser és que ocupes el teu temps de manera alternativa. A mi m’agrada allò de no deixis per avui el que puguis fer demà. Gaire pràctic no és, ho reconec, però tant s’hi val, no?