hi ha gent que viu permanentment fugint dels llocs. Sap on és avui, però no té ni idea d’on podrà arribar demà. Ni quant temps s’hi quedarà. Hi ha gent que per molt que se’n vagi lluny sempre els acabo trobant. Podria ser casualitat, podria, però sempre penso que en el fons volen ser trobats. O no. Aquesta vegada, però, no ho espatllaré. Faré veure que no he vist res, sentit res, escoltat res. De qui parlàvem? Doncs això.
-
Filed Under
Comments (2)
hi ha gent que viu permanentment fugint d’ella mateixa (el pitjor és que ells no ho saben)
:)
No sé, que tu saps de qui parlàvem?
Una abraçada maca.