mirant-me els enllaços que apareixen en aquesta humil finestra he descobert, no sense un esglai, que quasi bé la meitat porten a pàgines desaparegudes, tancades o abandonades
la dunna i la seva illa del far
en niqmad i el seu consumat declivi
la trippy amb les seves ombres i llums
en numantinum i la seva història
en joan amb la seva estació
el camenablog amb la seva poesia
el diván i les seves dives en decadència
en bascombe per la seva eloqüència
la montse i la imaginació
el pensador que ens fa pensar
la isnel amb les seves gotes
el lobo i els seus berenars
l’init i els seus moments
la petitacriatura per la seva mirada
i n’hi ha que pengen d’un fil
sembla com si estigués ancorada a un passat que ja ha deixat d’existir i que només el recorda una part de la meva memòria. Però esborrar-los… la paraula eliminar és massa dura. Deixaré que vaguin per aquí un temps més, per si s’ho pensen i tornen, perquè encara em fan companyia…
Comments (3)
N’hi ha que encara resistim… i per molts anys!
Petons
Ja sé, ja sé… de fet tens tota la raó, però…
Vejam… que la velocitat de creuer que porta el bloc, s’assembli a una galera sense rems i mancada de velam, d’acord. Però, desaparegut, encara no, que consti. ;-)
Una abraçada, aina.
si al final serà cert això de la crisi dels blogs…