cartes marcades

Llevaba toda la vida golpeándose
contra aquella ventana al otro
lado de la cual, inaccesible,
se encontraba el mundo

jo tinc la vida,
el món i,
desgraciadament,
la finestra…

* escrit a Laura y Julio Juan José Millás

Post a comment | Trackback URI

Comments (4)

  1. potser wrote::

    Potser arran de vidre no hi ha sortida. Potser cal separar-se’n i recular per descobrir casualment i sobtadament l’escletxa que ens condueix a l’ampla sortida.

    Divendres, febrer 2, 2007 at 19:37 #
  2. bitxo wrote::

    Jo també me l’he llegit, aquest llibre. Després d’assaborir els magnífics «articuentos» d’en Millàs, aquesta novel·la em va semblar una mica descafeïnada… Ja em diràs què t’ha semblat! :)

    Dissabte, febrer 3, 2007 at 10:12 #
  3. nimue wrote::

    obri la finestra… ;)

    Diumenge, febrer 4, 2007 at 9:56 #
  4. DooMMasteR wrote::

    Això, això, i si no es obre, llença algo dur, com una cadira.

    Diumenge, febrer 4, 2007 at 19:16 #
css.php