m i t j a n i t

aquells moments en els que sembla que tot anirà més malament són els millors per trobar-se i deixar en pausa la baixada… perquè sempre s’està a temps de deixar-se caure, però cal precisió i paciència per escalar determinades muntanyes. Així és com ens hem reunit per sopar i hem posat les coses al lloc que els hi pertoca, una darrera de l’altre, fins que se’ns han acabat les patates i buidat els gots. I ens hem sentit molt millor, a mig camí del cim, però millor. I hem pogut marxar, cadascú cap al seu camí, amb un somriure als llavis i la sensació d’haver fet el que calia, el que volíem, el que ja era hora. I és per això que, a l’hora d’acomiadar-nos, hem canviat el «pa’lante» pel «pa’rriba«. I les dues ho hem entès a la perfecció…

Tweet