fa massa dies que tot plegat està agafant un aire caòtic que no m’espanta, no, em fastigueja d’allò més. Em llegeixo els pensaments i les neurones decideixen fer una vaga indefinida, fartes de tantes bestieses. I tenen raó, què carai. Voldria reconfortar-les, però no sé pas com… i així van passant els dies, i ja en són molts, pensant què és el que hauria de començar a fer i sense fer res del que penso…
-
Filed Under
Comments (5)
Doncs, no t’hi pensis més. Fes-ho.
Ah! i de vaga indefinida de neurones, res de res, eh! Ni se t’acudeixi ;-)
Ei! M’agrada això de la vaga de neurones, lis proposaré a les meves per aquests dies nadalencs!
Del caos en surten les millors accions.
Doncs no deixis passar més dies, que de ben segur que no totes les neurones estan de vaga i alguna voldrà treballar per tu. Pensa, pensa i troba solucions que segur que n’hi ha!
Petons!
L’astènia és fotuda, has de ser més ràpida que ella i encara així, no pots assegurar que no t’acabi atrapant. Ocupa la teva ànima amb activitat, encara que no sigui la que tinguis en ment, això sempre ajuda.
M’agrada el teu blog, tornaré a passar per aquí ;)