no estic concentrada. Estic a una altra banda. El problema és que no sé a on… Perduda en la meva pròpia perdició. Escampada entre un munt de neurones desconegudes. Atravessada per diversos espirals que segueixen la seva trajectòria sense veure’m. Convertida en només un pensament, un de simple, que recorre tot un món inmers en un altre món
i no em puc ignorar si no em vull perdre encara més. M’haig d’escoltar, però no tinc veu. Ni tan sols em puc veure, només noto que hi sóc… i encara gràcies
recordes on eres fa un moment? Impossible. El viatge és massa ràpid com per poder observar-ne el paisatge. La pregunta canvia i es concentra en dues paraules: com torno?
deixa de pensar, siusplau, deixa de pensar d’una vegada. Un soroll de fons i torno a ser jo, asseguda davant d’un munt de fulls intentant concentrar-me…
Comments (3)
Paciència, al final ho aconseguiràs. Només has de tenir paciència.
Ànims, molt maco el post.
esper que, a hores d’ara, ja hagis pogut treure’t del cap allò que et desconcentra :)
esper que, a hores d’ara, ja hagis pogut treure’t del cap allò que et desconcentra :)