regirant fulls d’una llibreta mig amagada entre els prestatges m’hi he trobat una frase escrita que resumeix molt bé tots els sentiments que es mouen dins meu des de ja fa algun temps:
todo el mundo va,
todo el mundo viene,
pero nadie se queda
no sé d’on la vaig treure ni quan la vaig escriure, no sé perquè està escrita en castellà, no sé ni tant sols perquè l’he hagut de trobar precisament avui… només sé que se m’ajusta a la perfecció.
Comments (5)
Se queda el mundo.
Despues de todo el mundo ya estaba aquí antes de que llegasemos nosotros…
tu et quedes…?
jo crec que d’alguna manera si que es queden, es queden en tu, i una part de tu són trossets d’allò que es queda
Sí, per sort o per desgràcia avui també s’ajusta a mi. Deu ser que és una frase molt flexible…
Petons!
Aina maca, ningú es queda per sempre al mateix lloc, ni tan sols tu. A mi em passa el mateix que tu, o això sento. En el moment que necessites a algú trobes que ja ha marxat i viceversa…
Esperant trobar-t algun dia,
PEtons!