dins meu, la raó i els sentiments viatgen per carreteres paral·leles. Es miren de reüll, competeixen per arribar abans, es donen empentes amb els colzes i s’envien missatges codificats fent-se mútuament la traveta
i jo m’ho miro des de la distància, esperant veure el resultat de l’enèsima cursa per saber quin paper em tocarà jugar a continuació, sense animar a cap de les dues, desitjant que s’estampin contra una paret el més aviat possible
maleït destí, però, el que sempre ajuda més a una que a l’altra, fent que jo sempre acabi amb la mateixa cara lànguida esperant la comprensió que mai arriba, i maleïda raó, que sempre em deixa a l’estacada…
* biorritmes d’avui des dels 3 kiwis
Comments (4)
tan de bo aviat el destí faci que es trobin en una cruïlla i entenguin que la seva missió no és competir, sinó que es necessiten l’una a l’altra per fer camí
doncs per molt que costi procura no mirar-t’ho des de la distància i mira defer quelcom per influïr en la seva cursa.
jo no hi penso…. així m’estalvio mal de caps… jejeje… petó
Sentir i pensar, considerant-los bé, són com el cec que guia al coix.
Franz Grillparzer