ahir a la matinada se’m van aparèixer uns quants pensaments d’aquells que et mantenen despert fins a altes hores sense saber com fer-los fora. I he vingut aquí per abocar-ho i treure-m’ho de sobre d’una vegada per totes quan he descobert en les paraules d’algú altre la resposta a moltes de les meves preguntes:
ser capaz de prestarse atención a uno mismo es requisito previo para tener la capacidad de prestar atención a los demás; el sentirse a gusto con uno mismo es la condición necesaria para relacionarse con otros
i ara em sembla que ja tinc la solució,
i que ja la sabia,
però no la volia veure…
* paraules d’Erich Fromm, il·luminades pel jordi
Comments (7)
Carai, Aina… merci!!!!
De vegades va bé sentir en veu d’un altre allò que ja sabem…
El perill d’aquesta frase, però, és que pot portar a tancar-se en excés en un mateix, i això, més que solucionar els problemes, ho agreuja…
com tot a la vida el difícil és arribar al punt precís. La major part de la gent es polaritza i tenim els que no s’atenen prou a si mateixos i després tenim els que s’estimen excessivament.
les frases aquestes de l’Erich Fromm estan molt bé però no deixen de recordar-me a un llibre d’autoajuda i, des de que vaig llegir Hapiness, els he agafat una mica de mania.
Ostres! M’ha agradat aquest blog!
I estic d’acord amb el que dius, tot i que no es pot abusar d’un mateix, perquè sinó es tanquen moltes portes!
Un petó meravella!
I té tota la raó, però ves amb compte com diuen per aquí dalt.
Un petonet maca!
Està clar que si un no s’estima a ell mateix, no pot estimar els altres. És curiós, però, com molta gent amb conflictes interiors sense resoldre, es dedica a intentar ajudar els altres, potser per negar els seus propis problemes. He conegut gent així que, malauradament, ha fet autènctics disbarats. Perquè, està clar, si no poden ajudar-se a si mateixos, com pretenen fer-ho amb els altres? Per tant, està clar que Fromm té molta raó. Ui, com m’enrotllo!