la mare posava aquelles tires de silicona blanca amb una mena de pistola vermella. L’escampava per les juntures de les rajoles de la banyera i també pels seus contorns. Quan li preguntaves què feia et responia que estava impedint que l’aigua sortís a fora i mullés el terra i la paret, i et quedaves satisfet. Però fa alguns dies que la vaig veure amb un pot de pintura blanca i un pinzell fi al mateix lloc, i li vaig tornar a preguntar què feia. Estava repassant les juntures i la vora de la banyera perquè s’havien ennegrit i, segons el seu parer, quedava molt lleig. Però mare, això no impedeix que l’aigua pugui sortir, oi, tal i com feia la silicona? No, però queda ben bonic…
-
Filed Under
Comments (3)
la meva mare tambè ho feia això abans de les reformes que va fer al pis. Deu ser deformació de mare!
La teva mare és sàvia, t’ho dic jo. La meva veïna del pis de dalt no va posar silicona a les juntures de la banyera, i em va deixar el sostre del meu bany negre com la negra nit. No calia que obrís l’aixeta per dutxar-me, el sostre ja rajava suficient per deixar-me ben net. I ben emprenyat, també. Un petó.
ai! doncs la meva mare també l’he vista posar silicona pel bany! coses de mares deu ser!!!