els últims dies he estat fora,
passejant per carrers empedrats, gaudint de la frescor del riu, contemplant multitud d’esglèsies i castells, caminant per grans extensions de jardins i parcs, perdent-me per pobles i ciutats, descobrint cultures i sensacions i olorant-ne l’essència
düsseldorf
xanten
bonn
köln
i el que ens hem endut
i el que ens hi ha quedat
Comments (7)
a düsseldorf hi he estat només a l’aeroport i fent escala, així que no compta… ara que per les fotos que poses sembla que val la pena anar-hi!
Oh, quina enveja! I precisament Alemanya… No saps com m’agradaria a mi anar a Alemanya aquests dies…
Oh! Aina, deu ser màgic tot allò, oi? Espero, quan arribi de Dublín, poder fer el mateix. I que les fotos em quedin tant bé com a tu!
Ohhhh! Alemanya, quina enveja! M’encanta aquell país… La darrera vegada que hi vaig anar (en cotxe) vaig visitar Heidelberg, Berlin, Nüremberg i Stuttgart. Assignatures pendents: Hamburg i Baviera! :)
Quina enveja més sana em fas!! L’arquitectura d’aquests edificis és preciosa!
m’imagino que t’has pogut endur…només cal veure les fotos
però que et pot aver quedat?
molt bons els pans d’aquelles terres, per cert. ;)
Carai, q callat que te’l tenies aquest viatge!! (O això, o jo no me n’havia adonat!)
Queden xulos els mosaics de flickr, eh? :)
Queda’t només amb les coses que t’has emportat. El què t’hi has deixat és nomes conseqüència d’haver-hi anat, i emportat coses. Jo acostumo a quedar-me amb el feeling que em dona cada lloc on vaig. M’agrada seure i contemplar com de diferents poden ser les coses, comparades amb tal i com les veiem i vivim des de casa. Amb això, i una foto que t’ajudi a recordar-ho, ja t’ho emportes tot.
Una abraçada des de Finlàndia