feia temps que la tenia anotada a l’agenda i, mentre la gaudia en aquella sala fosca, pensava que sabia molt bé quina classe de color era. I què s’arribava a sentir en aquest estat d’ànim. I també que el futur es pot dibuixar, però mai deixarà de ser incert. Vaig saber-ho tot, i ho vaig poder oblidar.
el destino se puede entender de muchas maneras:
para los atrapados,
lo desconocido;
para los curiosos,
lo incierto;
para los valientes,
el cambio
a vegades, quan acabes una cosa t’adones que només n’has pintat el principi… i que tens sort que sigui així.
* un nou color per la paleta AzulOscuroCasiNegro Daniel Sánchez Arévalo
Comments (4)
és que saber tots els colors del futur seria avorrit, on està l’emoció de l’incertesa?
A la vida, si es vol, es pot arribar a viure de totes maneres. Tantes com colors. El que passa que poder desprès les conseqüències poden ser fatals. Jo vaig decidir enamorar-me, es va acabar…i em sembla que encara sento alguna cosa.
Crec que és molt difícil no se adicte a alguna cosaen aquest món.
també em va agradar aquesta peli per la seva senzillesa i humanitat. A més, el color blau fosc, gairebé negre, és el meu color preferit i el color del meu cotxe i de la samarreta que porto ara mateix posada i de…
A mi també m’agrada molt el blau fosc gairebé negre…
Petonets!