al despertar-me, entre el silenci d’un matí sense feina i l’olor de pintura de les parets, he pensat que ja era hora de posar-ho en ordre
un pas
un altre
un gir a l’esquerra
una mirada enrera
un pas més
però, com sempre, l’únic que he anat acumulant en el camí ha estat més caos. Potser de moment és l’únic que puc aconseguir. I demà serà un altre dia…
