camins

fa temps que els dies passen massa ràpid davant dels ulls sense deixar que els pugui gaudir… els apunts subratllats, els treballs a mig fer, les pràctiques que corregides retornen, les hores assegudes davant de la pantalla, els problemes compartits… res no deixa temps a l’altre part de mi que vol passejar entre els arbres i gaudir de la companyia de les persones, i seure en una terrassa per contemplar el no fer res, i resseguir les línies del terra tant corbes com sigui possible per evitar les rutines de dies passats…

sort en vaig tenir de l’oasi del dissabte
llàstima que avui ja estigui sec

coi de calor.

Post a comment | Trackback URI

Comments (5)

  1. El Pensador wrote::

    Ànims, Aina, que ja queda menys.

    Dilluns, maig 22, 2006 at 22:21 #
  2. aladern wrote::

    no perdis de vista els oasis, que són els pals que sostenen els fils de la il·lusió.

    Dilluns, maig 22, 2006 at 23:44 #
  3. Dunna wrote::

    Hi ha filosofies que postulen que els oasis que sostenen els fils de la il.lusió no són més que miratges i que l’oasi el portam dins sempre, fem el que fem, estiguem o no aclaparats per la rutina. Què en pensau?

    Dimarts, maig 23, 2006 at 20:54 #
  4. frederic wrote::

    el temps és traicioner, vola quan el necessites, és lent quan no el vols

    Dimarts, maig 23, 2006 at 23:13 #
  5. isnel wrote::

    Ai, el dia que el temps cotizi a la borsa… ;)

    Dimarts, maig 23, 2006 at 23:46 #
css.php