harpia
[s. XIV; del gr. hárpyia, íd., der. de harpázo ‘arrabassar’]
f 1 MIT Geni malèfic alat, fill de Taumant i d’Electra oceànide.
2 fig Dona malvada, perversa.
3 ORNIT Ocell de l’ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids (Harpya harpya), de plomatge negre, amb l’abdomen i les potes blancs, que presenta, al cap, un plomall erèctil negre, i té les urpes més potents que les de cap altre ocell.
(font: gdlc)
sempre va bé saber el significat exacte de les paraules que utilitzem… ja sigui per evitar malentesos o per crear-los. I és que sense ser un geni malèfic alat ni un ocell només em queda recórrer al meu doble cromosoma per tal de trobar-ne la solució adequada…
Comments (4)
I ells no són de vegades uns harpies?
És veritat el que diu ronals… Per què el concepte «harpia» s’ha d’aplicar únicament a les dones quan, segons la mitologia, era un ésser de sexe masculí? Com sempre, la pitjor cara dels adjectius sempre se l’emporten les dones (comparese «hombre fácil» y «mujer fácil»).
No voldria pas encetar cap polèmica sobre el sexe de l’harpia, però, el diccionari de l’Institut d’estudis catalans en fa aquesta definició:
harpia f. Animal mitològic amb cap i bust de dona, i ales, cua, cames i urpes d’ocell. | FIG. Dona perversa o malvada. || Ocell de la família dels falcònids (Harpya harpya), d’1 metre de llargada, amb el plomatge blanc i negre, que viu a Amèrica.
A Viquipèdia, en trobem la següent:
En la mitologia grega, les Harpies eren monstres. El seu nom significa «raptores» i se les representa com aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes. Eren filles de Taumante i Electra.
Ja ho veieu, de moment, dues f contra una m. Com que la mitologia —com d’altres tantes coses— no és el meu fort, deixo el debat obert a persones més sabedores.
Aina, si vols esciure una mica, et passo la responsabilitat de continuar ‘El conte compartit’. Si t’interessa, passa pel meu blog.