en determinades ocasions renegues de la rutina i, mentre la insultes, li pregues que et fugi del dia a dia i vagi a molestar a algú altre.
però en d’altres la crides enèrgicament quan la trobes a faltar i li demanes que torni a tu i et posi en ordre l’agenda.
i suposo que això li passa a tothom, fins i tot a aquella que envia cartes de color violeta i s’amaga sota un gran llençol en companyia d’una dalla…
* amb les pàgines llegides de Les intermitències de la mort José Saramago
Comments (3)
Me’l recomanes? ja sé que la marca Saramago és una garantia de qualitat, però sempre és millor escoltar algú que l’hagi llegit.
:)
cridar-la? mai! la rutina ben lluny!
és la inseguretat dels que no sabem què és normal, quins són els límits, què ens convé…………..
la inseguretat dels que tenim por.