em creia que els colors no eren importants, que podia passar només amb els tons de gris que sempre duc a mà, que l’arc de sant martí era una excepció en l’alegria dels meus somriures…
… però des que ha desaparegut el vermell del monitor de l’ordinador que tot s’ha posat molt més trist.
Comments (6)
Si que son importants els colors, ja veuras com aquest vermell cada cop anira agafant una tonalitat millor.
Ostres! Això em fa recordar que quan era petit, no teniem tv en color i jo vaig agafar els separadors transparents de colors de la carpeta del cole i els vaig enganxar a la pantalla, la tv es va convertir en una explosió de colors que em va fer molt feliç!
Prova-ho!
Si trobes a faltar l’energia del color vermell, mira dins teu: en sentiràs tota la força.
I tant que són importants els colors, Aina. T’imagines veure la vida sempre en gris? que trist, oi?
Si trobes que et falten colors, jo te’n regalaré una capsa. D’aquells que nos es gasten mai :)))
A mi un cop em va passar el mateix i és cert que tot es torna trist i moix.
Espero que el vermell del teu ordinador, i de la teva ànima torni aviat.
Petons maca!
(Se sent de fons, un home xiulant)
Una pinzellada de vermell per aquí, una per allà; dues més cap a l’altre cantó… El sostre, també, Aina?