m i t j a n i t

vam tornar a saber el que són el somriures al voltant d’una taula, i vam tornar a apreciar-los. Ens vam donar bones notícies i, el que és millor, bons desitjos i camins per descobrir. I per davant de tot, però, ens vam acompanyar, per molt que el desamparament regnés al nostre
voltant

los restos del naufragio quedaron
esparcidos,
o desaparecidos,
o rotos.
Nos queda el
presente
que ya es
suficiente,
y no nos debe
faltar.
Nos queda la
suerte,
que si se
balancea un poco,
no nos puede
tocar

llàstima que molts somriures també puguin tornar-se amargs, recordant-te que tots som (im)prescindibles en algun moment de la vida

nos
queda el mar
y un buen pescado,
que comer a tu lado,
y eso sólo será si vuelves, claro

Tweet