ja fa alguns dies, potser només dos, que tots els minuts del dia s’han convertit en una cursa contrarellotge contra tot: el temps, les il·lusions, els desitjos, les ganes, les diversions. Gastar els cartutxs abans que s’encenguin. Cremar el que estigui a la vora pel simple plaer de veure-ho fondre’s
i el temps s’acaba. I encara sembla que estigui al principi de tot, de volta de res, esperant la millor oportunitat per seguir corrent darrere del buit, davant de mi
* incís de quatre dies després: necessito descansar…
Comments (6)
Contra tot? Diràs contra tu! Però no sé si creure-m’ho del tot. És el dia boirós, dona, que ens torna ensopits. Li deia el mateix al Lit fa una estona: ja falta menys per la primavera! Catxins l’hivern i les depres….
doncs el que has de fer és parar una miqueta i deixar que «tu» que va una miqueta darrere arribe a «l’aina» que va una miqueta davant ;) besets
Tal volta avui ho veus així i demà tot plegat és diferent… la cosa pot anar a dies gris o d’altres dies tot colorit… ànim!
Se’t veu estressada. Ja saps què és el que t’aconsellaré per a superar-ho, no ?
Un bitllet cap a qualsevol lloc, i tres maletes vermelles, geloses i amb ganes de descobrir nous encants.
Si necessites un descans… descansa!!!
No ho dubtis gens!!!
Ànims!!!
pren-te tot el temps que necessitis, que aquí t’esperem… :)