m i t j a n i t

ahir a la nit vaig aparèixer en un lloc on la cita de l’agenda que m’ho recordava ja feia dies que hi estava posada, i l’entrada que m’ho dibuixava en el somriure cada matí estava comprada de feia tres setmanes

vaig entrar a la sala després de mantenir la meva típica conversa amb l’home de seguretat que no es podia creure que fos major d’edat, però ell només es va entestar a fer-me creure que només volia saber si anava documentada.. ehem.. vaig haver de fer la típica immensa cua als lavabos de noies… ais… vaig haver d’empassar-me el fum de nicotines i altres substàncies no més tolerades… en fi... i vaig haver de lluitar amb el terra en que s’enganxaven els meus peus cada vegada que volia fer un pas al ritme de la música..

¿de dónde sacará las pelas la luna
para salir todas la noches?
he quemado la salud y la fortuna;
siguiéndola he perdido el norte

i només puc mantenir el meu somriure des de llavors, només puc seguir somrient cada vegada que em torno a posar aquesta banda sonora: per ells, per la companyia, per mi mateixa. Perquè recupero les nits en la seva esplendor, les ganes de viure-la i de compartir-la. I pel més important, perquè ho faig

* encara hipnotitzada pel concert de La Fuga, i el primer vers de Baja por diversión, estampada en part a l’esquena de la samarreta que vaig suar ahir

Tweet